Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

rostir

1 1 v. tr. [HO] [LC] Coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada o ruixant-la amb greix. Rostir una cuixa de moltó a l'ast. Rostir un pollastre al forn.
1 2 v. intr. pron. [LC] Amb aquest foc, el pollastre no trigarà a rostir-se.
2 1 v. tr. [LC] Cremar 4 i 5. El sol li ha rostit l'esquena. L'ardor del sol ha rostit els sembrats. Feia un sol que rostia les pedres.
2 2 v. intr. pron. [LC] Feia una calor allí dintre! Ens rostíem.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions